La Mare de Déu del Castell ja torna a ser a Agramunt. Tot que la figura va ser molt venerada pels agramuntins, un atac a l'església de Santa Maria al Juliol de 1936 va provocar que se'n perdés la pista i que es pensés que s'havia cremat. La talla, no obstant, fou traslladada al Museu del Poble a Lleida, d'allí a Saragossa i, finalment, al fons del Museu de Lleida.
Després que al 2009 l'agramuntina Virginia Costafreda descobrís que la talla es trobava en el fons del Museu de Lleida: diocesà i comarcal, l'Ajuntament d'Agramunt i la Parròquia van iniciar els tràmits per tal de poder restaurar-la i tornar-la a casa. Gràcies a la col·laboració del Departament de Cultura, mitjançant el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMB), que ha dut a terme la rehabilitació de la talla, i la Parròquia, que han finançat part de la seva restauració, ara la talla restarà a la Capella dels Socors de l'església de Santa Maria d'Agramunt.
El Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, acompanyat per l'alcalde d'Agramunt, Bernat Solé, van aprofitat la visita a l'església per veure les ja acabades obres de restauració dels absis del temple, una actuació que s'ha realitzat gràcies al programa Romànic Obert de La Caixa i a la col·laboració del Departament de Cultura i que ha suposat una inversió de 100.000 euros.
Gràcies a aquesta actuació s'han pogut reforçar els elements estructurals de les construccions, impermeabilitzant i restaurant les columnes, i s'ha pogut recuperar una nova part dels absis que havia quedat amagada amb posteriors construccions que es van fer al temple. Aquesta actuació es suma a la que ja es va dur a terme l'any passat a la portalada de l'església, quan es van retirar els nius de les orenetes que estaven degradant les arquivoltes.
El Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, va afirmar durant la visita que "avui som més rics des del punt de vista patrimonial i des del punt de vista espiritual" i que "la magnífica feina dels creadors del passat i del present no expressen altra cosa que la voluntat d'indagar i de mirar endavant".
