Una vintena d'obres de Viladot, a l'exposició 'Constelaciones' del Museu d'Art Contemporani de Castella i Lleó
Des del passat dissabte, 21 de gener, es pot veure una vintena d'obres de Guillem Viladot a l'exposició Constelaciones. Poesía visual y experimental en España (1963-2016) del MUSAC, el Museu d'Art Contemporani de Lleó. En aquesta exposició s'aborda la presència i la repercussió de la poesia visual espanyola als últims 50 anys
José Luis Puerto, un dels comissaris de l'exposició, explica que Viladot sempre ha estat un poeta que els ha interessat: "Viladot sempre ha estat un poeta que ens ha interessat molt per moltes raons. Per una part és un artista, un poeta, un escriptor que elabora la seva obra des de lo local, Agramunt, però amb una projecció universalista. Per una altra part, és un creador sempre fidel a ell mateix. És un creador que d'alguna manera sap que crear durant un temps des d'un lloc, en un temps difícil, com pot ser el franquisme que ell va viure. En aquest sentit és un dels escriptors que va veure una sort d'exili interior. És fidel a ell mateix, a la seva creació i és coherent".
En concret, de Guillem Viladot s'exposen 14 col·lages de la sèrie Diari 72, quatre Objectes de Companyia, i dos llibres: ‘5-1 Lais Concrets d'Antoni Tàpies' de 1969, i ‘Entre Opus i Opus', de 1972.
Puerto indica que Viladot és una figura pionera en la poesia visual: "Viladot, en aquest sentit és una figura important. Per una part pionera, en el que és la poesia visual, experimental. No només això, sinó que ja és una de les figures més destacades d'aquest tipus de poesia a la Península. I per altra part, ell té una sèrie de concomitàncies, amb Felipe Boso, Joan Brossa. Podríem dir que és una de les grans figures i també un clàssic".
