Agramunt desbloqueja la rehabilitació de l’antic Escorxador, que serà un equipament cultural

L’Ajuntament d’Agramunt, juntament amb Aigües del Segarra-Garrigues, han presentat aquest matí el projecte de rehabilitació de l’antic Escorxador d’Agramunt, una actuació que compta amb un pressupost d’un milió d’euros i que és possible gràcies a l’aportació de l’1 per cent cultural de les obres del canal Segarra-Garrigues.
El consistori, tal com marca el conveni signat, i després del vistiplau del Consell Assessor de Cultura d’Agramunt, donarà a l’edifici un ús cultural. Així, l’edifici de l’Escorxador es convertirà en un equipament municipal que, d’una banda, donarà resposta a un conjunt de mancances que té actualment el municipi i, de l’altra, revitalitzarà aquest edifici històric construït l’any 1946.
Tal i com indica la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Agramunt, Amanda Cardona, en aquesta primera fase s’habilitaran cinc espais diferenciats, que permetran donar resposta a demandes històriques, com és la creació d’un arxiu municipal amb les condicions perquè pugui passar a formar part del sistema d’arxius de la Generalitat: “Acollir diferents espais. El primer, i més demandat, és l’arxiu municipal. Fa molts anys que es demana tenir un arxiu on hi puguem encabir tota la documentació que tenim”.

Altres usos que es contemplen en aquest projecte és una sala polivalent, l’Espai Sió: “L’Espai Sió és una sala que ha de ser una sala polivalent però que també ha de posicionar Agramunt com a capital de la Ribera del Sió amb un equipament que permetrà explicar la Ribera del Sió, aquest territori que té unes característiques que el fan particular”.
També s’hi vol habilitar un vestíbul a doble alçada per col·locar-hi la imatgeria festiva local; una sala d’exposicions temporals d’uns 80 m2, i un pati central a l’aire lliure, amb capacitat per a 150 persones i accés directe des del carrer per fer-hi presentacions, conferències i concerts de petit format.
Per a una futura fase, quedaria pendent habilitar l’espai que queda a l’est d’aquest pati central. En l’actual intervenció només s’actuarà en la rehabilitació de les cobertes i forjats i s’enderrocaran les comparticions interiors per tal de deixar-ho preparat perquè en un futur només calgui actuar en l’adequació de l’interior.
Per la seva banda, Xavier Vall-llosera, director de Divisió Gestió Territorial d’Infraestructures, ha avançat que l’inici d’obres serà imminent i s’ha mostrat satisfet per donar resposta finalment a aquesta inquietud del municipi. Està previst que durant aquest 2023 s’inverteixi la meitat del pressupost, 500.000 euros, i que la resta s’inverteixi durant el 2024.
L’any 2010 el Govern de la Generalitat va anunciar que finançaria tretze actuacions de rehabilitació i millora del patrimoni cultural lleidatà per un import de 7,5 milions d'euros procedent de l’1 per cent cultural del canal Segarra-Garrigues. Així va quedar recollit en un protocol signat pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, que va planificar les actuacions per al període 2010-2014.
Aquest 1 per cent correspon a totes les obres que promou el Govern per a actuacions de conservació, intervenció en centres històrics i restauració del patrimoni arquitectònic i arqueològic, d'acord amb el que preveu la Llei del Patrimoni Cultural Català. Entre els 13 projectes que havien de rebre aquest 1 per cent, hi havia el projecte de rehabilitació de l’antic Escorxador d’Agramunt.
També van rebre aquests ajuts la instal·lació del dolmen de Seró a Artesa de Segre; la restauració del Palau Episcopal d'Aspa; la restauració i excavació de la Torre Rodona de Castellnou d'Ossó a Ossó de Sió; les excavacions i la intervenció en l'edifici de serveis del Molí de l'Espígol de Tornabous; la restauració del Castell de Verdú; la rehabilitació de l'antiga Fàbrica Trepat de Tàrrega; la restauració del Castell d'Albi; la segona fase de construcció del Centre d'Interpretació de la Roca dels Moros al Cogul; la rehabilitació de l'antic Sindicat Agrícola de Cervera; la protecció de la ciutat romana d'Iesso amb la creació d'un edifici d'acollida a Guissona; la restauració del Castell de Concabella a Plans de Sió, i la consolidació i restauració de les restes del Castell de Sanaüja. Moltes d’aquestes obres ja s’han executat, però el finançament per la rehabilitació de l’escorxador no ha arribat fins ara.