El català a Ponent: per sobre la mitjana catalana però en retrocés

L’ús habitual del català a les comarques de Lleida està per sobre la mitjana catalana tot i que, del 2018 al 2023, va baixar en sis punts percentuals. Segons les dades de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població (EULP) del 2023, a Ponent, el 51,1% de la població de 15 anys o més té el català com a llengua habitual sola. Tanmateix, entre 2018 i 2023 l'ús habitual del català ha baixat gairebé sis punts percentuals, en paral·lel a l'augment de la població nascuda a l'estranger, que representa el 22,8% del total —el segon percentatge més alt de Catalunya.

Entre els joves de 15 a 29 anys, franja en què el percentatge de població estrangera és menor, el català com a llengua habitual arriba fins al 49,1%.

Aquestes dades es van fer públiques el dilluns en la presentació que el conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, va fer a Lleida per presentar les noves eines de suport a la política lingüística municipal i fer una crida a l’acció. La trobada va reunir alcaldes com l’alcaldessa d’Agramunt, Sílvia Fernàndez, a regidors i responsables de política lingüística dels ajuntaments de la vegueria de Ponent per posar al seu abast dos instruments clau per a la planificació local: la Guia per a l'elaboració de plans locals d'impuls al català i el document 40 propostes per a l'acció.

Pel que fa a la guia, està adreçada als responsables i tècnics de política lingüística dels municipis, és una eina pràctica que permet incorporar de manera sistemàtica la mirada lingüística en totes les àrees de l'activitat municipal, des de l'atenció ciutadana fins a la cultura, l'esport, la inclusió de persones nouvingudes o la contractació pública.

Per altra banda, i de forma complementària a la Guia, també es va presentar un llistat de 40 propostes d'acció elaborades pel Departament i pensades perquè qualsevol ajuntament, independentment de la seva mida o recursos, pugui incorporar el criteri lingüístic a les seves actuacions. Les mesures cobreixen un ventall ampli d'àmbits i es presenten com un menú d'opcions del qual cada municipi pot triar les que millor s'adapten a la seva situació.

Entre les propostes hi ha actuacions internes, com l'organització de sessions de sensibilització i formació en drets lingüístics per al personal municipal o la revisió dels criteris d'ús lingüístic en la comunicació institucional. N'hi ha d'orientades al teixit econòmic local, com l'impuls de plans de gestió lingüística a les empreses i comerços, o la formació per a establiments sobre els drets lingüístics dels consumidors. I n'hi ha d'adreçades a la comunitat en sentit ampli: la creació de punts d'aprenentatge informal de català als equipaments municipals, la promoció del català en el paisatge lingüístic visual i auditiu d'esdeveniments al carrer, la presència destacada del català en l'oferta esportiva i cultural, o la consolidació de la llengua en les activitats adreçades a infants, adolescents i joves.