TradiSió presenta dos nous caparrons i Lo Ball de les Faixes d’Agramunt
L’Associació TradiSió presentarà, aquesta Festa Major, dues noves iniciatives vinculades a la cultura popular. Per una part, es presentaran els dos nous caparrons que ha fet l’entitat, que estan dedicats a Miquel Rovira Jovell, el mecànic del 600, i Joan Bertran Pujol, més conegut com ‘el Petera’. Amb aquests dos nou caparrons, TradiSió eleva fins al 6 els caparrons que ha construit dins del projecte que en preveu un total de 8. El president de l’entitat, Joan Pedrós, indica que es tracta d’un homenatge a aquests personatges populars i als seus descendents: “Aquest any ens centrem en els dos nous personatges populars pel poble, que tindran un homenatge que fem extensiu als seus familiars i descendents, que estan arrelats al poble”.
La continuació d'aquest projecte ha sigut possible gràcies a les donacions que s'han fet dels guanys de les vendes dels contes dedicats a aquests personatges, i que de moment en són tres: el conte del senyor Victorino, el somni d'un Caparró; fet per Marc Puebla i Miralles; el conte de ‘l'Angelina Comadrona’, fet per Ricard Bertran i Puigpinós; i el conte de ‘Lo Jaume Anyego i la llibreria màgica’, a càrrec de Roger Brils i Creus.
La presentació dels dos nous caparrons tindrà lloc el divendres de Festa Major a la tarda.
Per altra part, TradiSió organitza, el diumenge, el seguici popular que té lloc a la tarda i en el que, aquest any, s’ha convidat a la colla de Sant Jordi d'Eivissa, que mostrarà als agramuntins i agramuntines el seu Ball Pagès, la dansa ancestral d'Eivissa i Formentera. Es tracta d’una dansa mil·lenària amb un vestuari excepcional: “És el ball més antic de les Illes Balears. És un ball de festeig on la noia va molt empolainada, amb una riquesa de vestuari extraordinari i el noi ha d’encantar la noia, és a dir, la intenta seduir”.
La demostració es farà durant el seguici popular, moment en el que també es presentarà la nova comparsa de Lo Ball de les Faixes d’Agramunt, una dansa que l’entitat ha recuperat i que es tracta del ball de faixes més antic de Catalunya, amb referències al 1631 al llibre Beata Maria Acrimontis de Joan Pons Farré: “Hem pogut construir un ball propi del Ball de Faixes d’Agramunt, tenint en compte les particularitats de cada ball, tant en la música com en les coreografies. Fem un ball històric, els quadres són basats en temes tradicionals històrics i és propi. El ball es diu, oficialment, Lo Ball de les Faixes d’Agramunt”.
El nou ball s'ha estructurat tenint en compte les tipologies d'aquest ball a Catalunya, agafant el model urgellenc de referència, molt conegut pel recull del folklorista Valeri Serra i Boldú a través de mossèn Sanç Capdevila de Maldà, a principis de segle XX. El nom que s'ha posat a les faixes, és el que va donar el poeta Josep Iglesias al seu poema sobre lo ball de les faixes dels jochs florals de 1903.
La música ha estat extreta d'una selecció de 5 melodies del llibre d'orgue d'Agramunt, les quals encaixen amb l'estructura típica dels balls de faixes de finals del Segle XIX i principis del XX. La formació musical serà amb dues gralles dolces, gralla baixa i timbal de llautó.
El ball s'estructura en 5 quadres, que tenen una significació de rituals anteriors a aquest ball pròpiament dit, ja que són quadres que també s'escenifiquen al ball d'espases, de pastorets, o cercolets. Cada quadre té la seva tonada pròpia.
Aquesta presentació serà el diumenge dia 3 de setembre entre les 19 i 20 hores a la plaça de l'església. El treball sobre el ball de faixes i proposta de reintroducció, ha anat a càrrec de l'Associació TradiSió, l'adaptació coreogràfica sobre aquest treball, ha anat a càrrec de la colla Estol-Espígol del Grup Sardanista Estol, i l'adaptació musical a càrrec dels Taverners Grallers de Ponent.
