Canvis en l'obtenció de la nacionalitat espanyola per a persones estrangeres
Les persones estrangeres que vulguin accedir a la nacionalitat espanyola hauran de canviar el sistema d'accés a la nacionalitat després que el Reial Decret de 2015 sobre las Medidas de Reforma Administrativa en el ámbito de la Administración de Justicia y el Registro Civil estipuli que a partir del 30 de juny de 2017, tots els tràmits es passaran a fer de forma telemàtica i no als registres civils com fins ara. Ho explica Cristina Solà, assessora en matèria d'estrangeria de Càritas Parroquial de Tàrrega: "L'any 2015 va sortir una llei que modifica tota la organització de l'administració de Justícia i concretament també, els Registres Civils, que és on es tramitava fins ara la nacionalitat espanyola per a les persones estrangeres. Amb la nova llei, els registres civils deixen de tenir el protagonisme i es tramitarà tot des de Madrid, des de la Direcció General de los Registros y el Notariado".
Així doncs, en el cas de les persones estrangeres empadronades a Agramunt, podran continuar fent els tràmits al Registre Civil de Balaguer, però només fins d'aquí un any: "Abans les persones estrangeres que volien la nacionalitat anaven al Registre Civil que els hi corresponia, per exemple, a les persones empadronades a Agramunt els hi tocava el Registre Civil de Balaguer, i ara ja no és així. Encara es pot anar al registre civil, perquè han donat un període transitori fins al 30 de juny de 2017, però a partir d'aquesta data serà tot telemàtic".
Dir, no obstant, que la reforma de l'accés a la nacionalitat ha rebut diverses crítiques, com és el cas de la Taula de Ciutadania i Immigració (TCI), l'òrgan de consulta i participació que reuneix els actors implicats en la gestió del fet migratori a Catalunya. Des d'aquest òrgan, s'ha consensuat un manifest per a demanar al govern de l'Estat espanyol que derogui el decret perquè asseguren que discrimina, entre d'altres, per raons econòmiques i d'origen. Al mateix temps, també denuncien que la tramitació dels expedients pot oscil·lar entre els 185 euros i els 309 euros en funció del país d�origen de la persona sol·licitant, i que en el cas de la realització de cursos de preparació per la prova de castellà, pot superar els 400 euros.
Així doncs, en el cas de les persones estrangeres empadronades a Agramunt, podran continuar fent els tràmits al Registre Civil de Balaguer, però només fins d'aquí un any: "Abans les persones estrangeres que volien la nacionalitat anaven al Registre Civil que els hi corresponia, per exemple, a les persones empadronades a Agramunt els hi tocava el Registre Civil de Balaguer, i ara ja no és així. Encara es pot anar al registre civil, perquè han donat un període transitori fins al 30 de juny de 2017, però a partir d'aquesta data serà tot telemàtic".
Dir, no obstant, que la reforma de l'accés a la nacionalitat ha rebut diverses crítiques, com és el cas de la Taula de Ciutadania i Immigració (TCI), l'òrgan de consulta i participació que reuneix els actors implicats en la gestió del fet migratori a Catalunya. Des d'aquest òrgan, s'ha consensuat un manifest per a demanar al govern de l'Estat espanyol que derogui el decret perquè asseguren que discrimina, entre d'altres, per raons econòmiques i d'origen. Al mateix temps, també denuncien que la tramitació dels expedients pot oscil·lar entre els 185 euros i els 309 euros en funció del país d�origen de la persona sol·licitant, i que en el cas de la realització de cursos de preparació per la prova de castellà, pot superar els 400 euros.
